| - | Segueix un prefix (com en a-), precedeix un sufix o una terminació (com en -i), precedeix i segueix un afix en posició interior (com en -e-) o s’interposa entre el primitiu i el derivat (com en forn - forner). En la «Bibliografia» separa les xifres inicial i final d’un interval. |
| -́ | Precedeix un sufix lèxic preaccentuat (com en -́ic de bòric). |
| — | En l’«Índex analític» precedeix un àmbit específic de l’entrada corresponent. En la «Bibliografia» indica el mateix autor o els mateixos autors de la referència precedent. |
| ( ) | Enclouen un segment de suport o una marca flexiva que, sense pertànyer a un afix, s’hi sil·labifica (com en -bl(e) o -ist(a) de fiable i artista); la part que es perd d’una base lèxica quan forma un mot creuat (com en ofi(cina) i (infor)màtica en ofimàtica); un element opcional d’una construcció (com en d’ací (a) poc o en «gosar + (de) + infinitiu»), o, en els models de conjugació, una forma verbal que té caràcter general en una part del territori (com en canto (cante, cant)). En la «Bibliografia» enclouen la data de publicació, la menció de responsabilitat o el lloc de publicació en sèrie. |
| . | Marca la frontera entre síl·labes (com en ca.sa). |
| / | S’interposa entre variants o alternatives. |
| / / | Enclouen una forma fonològica o la representació d’un morf. |
| [ ] | Enclouen una forma fonètica o bé un constituent morfològic o sintàctic resultat de segmentar un mot (com en [[activa]ble]) o una construcció sintàctica (com en [[taques verdes/verdoses] groguenques]). En la «Bibliografia» enclouen informació que no proporciona la font. |
| { } | En els exemples enclouen elements en alternança formats per més d’un mot (separats amb el signe « / » precedit i seguit d’espai). |
| | | En els exemples separa versos. (Vegeu també aquest signe en els símbols fonètics suprasegmentals.) |
| ~ | En l’«Índex analític» reemplaça l’hiperònim corresponent d’un concepte (com en ~ zero sota l’entrada morf, equivalent a morf zero). |
| ‘ ’ | Enclouen el significat o la glossa d’una forma lingüística (com en fer veure ‘fingir’). |
| + | Marca la combinació dels elements en un patró morfològic (com en cant + à + ve + m, compost «verb + nom») o sintàctic (com en «cardinal + vegades menys»). |
| = | Marca l’equivalència entre dos o més elements (com entre un pronom i el seu antecedent: en Tenen problemes, però no en parlen, en què en = problemes).). |
| ≠ | Marca el contrast entre dos o més elements (com en El quadre de Joaquim Mir és { pel ≠ per al} menjador [per ‘en algun lloc de’; per a ‘destinat a’]). |
| > | Assenyala la direcció d’un procés diacrònic (com en miskīn > mesquí, -ore > -or) o el pas de l’estil directe a l’indirecte (com en Li va dir: «Calla!» > Li va dir que callés). |
| « » | Enclouen un patró morfològic o sintàctic (com en «donar-li a algú per + infinitiu») i, en els exemples, el títol d’una obra literària o artística (com en la novel·la «Solitud») o la part en estil directe (com en Li va dir: «Calla!»). |
| ∅ | Representa un element elidit o silenciat (com el subjecte en Un senyor ben vestit ha dit que ∅ necessitava un taxi), o una marca flexiva sense contingut fonètic (com la marca de persona en perd+ ∅). |
| § | En les remissions precedeix el número d’apartat. |
| … | S’interposa entre els membres separables d’una correlació (com en tant… com, meitat… (i) meitat). |
|
